Guia per a la transformació de les organitzacions (1). Tens clar el teu propòsit?
(lectura estimada 7 minuts).
Ets una empresa petita, una federació, una cooperativa, una fundació, una associació o similar?
És possible que pensis que parlar sobre el propòsit, la missió o la visió de la teva organització, sobre els valors que han de formar part de qualsevol pla d’acció que us plantegeu, sobre com millorar la qualitat del treball en equip que porteu a terme quotidianament, sobre la tipologia de direcció o lideratge que impulseu, sobre les competències que les persones hem de tenir per treballar bé amb altres persones, etc., és quelcom reservat exclusivament a grans empreses i multinacionals, amb els seus departaments de recursos humans, de formació i desenvolupament professional, departaments “d’staff” en definitiva que han d’omplir moltes hores de feina de molta gent per garantir –això es pensen- que l’altra gent que treballa en primera línia ho fa amb eficiència, seguint els protocols establerts i les directrius dels caps.
En la meva opinió, és molt important que t’ho plantegis, tot plegat, independentment de la tipologia d’organització o empresa que siguis. La teoria al voltant del “management empresarial” ho diu però, allò més important, l’experiència ho recomana. Qualsevol procés de reflexió relacionat amb per què i per a què fem les coses, què i com les fem, té un extraordinari valor independentment dels seus resultats tangibles i, normalment, un gran impacte a nivell tant de compromís com de motivació de la gent que hi participa.
Comencem pel propòsit, la raó permanent d’existir, el per què fem les coses.
Què és el propòsit d’una organització?
Entenem per “propòsit” d’una organització el sentit de la seva existència, el per què de tot allò que fa, la raó permanent que inspira i guia tant la generació dels seus productes o serveis com el seu funcionament quotidià. Frederic Laloux, al seu llibre “Reinventar les organitzacions” [1], afirma que aquestes són sistemes vius, entitats amb energia pròpia i amb el seu propi propòsit evolutiu, l’energia que les impulsa a quelcom més que a guanyar diners.
Tot i que de vegades semblin el mateix concepte, no s’ha de confondre el “propòsit” d’una organització amb la seva “missió”, allò concret que fa en un període determinat per aconseguir el seu propòsit. La missió proporciona un esquema racional per a l’acció.
Veiem per exemple, en el cas de La Fageda, que el seu “per què“ de tot plegat és millorar la qualitat de vida i promoure la integració social de persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorns mentals severs i altres col·lectius en risc d’exclusió social de la Garrotxa. Aquest, el seu propòsit, queda englobat dins la seva missió, que ja inclou referències concretes a “què fer” [2]:
El Conservatori Municipal de Música de Barcelona defineix la seva missió incloent també la referència al seu propòsit organitzacional [3]:
En Xavier Marcet relaciona el propòsit d’una organització amb la seva “ànima” i, en conseqüència, amb la “transcendència social i la honestedat” amb la que acompanya el seu negoci. En un dels seus articles a La Vanguardia [4] comenta que les empreses són ecosistemes complexos i fràgils i no només llocs on anar a treballar per repetir continuadament la seqüència vendre – produir – cobrar. Afirma que moltes empreses són molt més que això, empreses que es reconeixen en un per què, en un propòsit que va més enllà del compte de resultats i que és capaç de generar una cadena de compromisos.
De fet, al Drucker Fòrum 2017 [5] hi ha hagut unanimitat respecte de la importància de gestionar organitzacions amb “propòsit”, però un propòsit acotat a la millora de la qualitat de vida de les persones i a la realització de contribucions per a la millora també de la humanitat en el seu conjunt.
Sembla que el sentit comú segueix plovent sobre el management empresarial.
Per què és important a nivell de client extern?
Transcendència social, honestedat, cadena de compromisos, millora de la qualitat de vida de les persones. En aquesta mateixa línia de pensament, el màrqueting sembla que també ha trobat la seva raó de ser. Segons Philip Kotler, el màrqueting 3.0, evolució del 1.0 centrat en el “producte” i del 2.0 centrat en el “consumidor”, és aquell en el qual les empreses no són lluitadores que van per lliure i sí organitzacions que actuen formant part d’una xarxa lleial de partners, on les persones no són només consumidores sinó persones completes, amb una vessant espiritual a treballar, amb els seus interessos i les seves emocions i amb el desig que el món sigui un lloc millor per a tothom.
Es que potser comprem iogurts de La Fageda perquè ens sentim identificats, connectats d’alguna manera amb el seu propòsit?
En opinió de Simon Sinek, sí. Comprem principalment el “per què fem les coses” i no tant les “coses que fem” [6].
Per què és important a nivell de client intern –treballador?
Un propòsit organitzacional evolutiu i compartit, alineat amb els propòsits individuals de les persones que s’hi dediquen, esdevé eina clau per, entre d’altres:
- L’augment del compromís dels treballadors amb la seva organització, la seva comunitat. Disposar d’un propòsit que expliciti que treballem la responsabilitat social corporativa en “core business” i no com a “green washing” o simple eina de màrqueting, amb enfocament de valors integrats i bé comú, amb les persones al centre de l’activitat i amb el capital com a simple “mitjà”, té un impacte directe i rellevant en el compromís que les persones manifesten cap a la seva organització i, en conseqüència, en la sostenibilitat econòmica d’aquesta i en el corresponent impacte social derivat de la seva activitat.
- L’impacte positiu en la motivació de les persones que s’hi dediquen, aspecte directament relacionat amb el seu compromís i la seva productivitat. Disposar d’un propòsit organitzacional compartit, assumir nous reptes professionals, cuidar les relacions humanes, disposar d’autonomia, potenciar les competències, etc., són les claus de qualsevol organització per contribuir en positiu a la motivació dels seus treballadors.
- La captació del millor talent (qui no voldria treballar en una organització d’aquestes característiques?) i la millora de la qualitat del treball col·laboratiu portat a terme per l’organització (per exemple, mitjançant el foment de la capacitat d’empatia).
Com s’hauria d’articular el procés de concreció del propòsit d’una organització?
Dues són les claus per a l’articulació d’aquest procés, més enllà naturalment del compromís de la direcció i de que sigui un propòsit en la línia expressada en els paràgrafs anteriors.
D’una banda, la imprescindible participació de totes les persones que integren l’organització, independentment de les jerarquies existents i de les responsabilitats de cadascú. Participació real, amb compromisos explicitats sobre com es tindran en compte el conjunt d’aportacions, escoltant activament totes i cadascuna de les persones, motivant i animant la seva implicació activa en el procés, gestionant els conflictes derivats de la diversitat d’opinions de manera despersonalitzada, facilitant processos de generació de somnis professionals acotats als contextos reals.
De l’altra, i com ja hem comentat anteriorment, el també necessari alineament d’aquest propòsit organitzacional amb els propòsits individuals del conjunt de persones que hi treballen. Qualsevol organització ha d’ajudar els seus empleats a buscar els seus propòsits i objectius personals i les seves corresponents inquietuds i expectatives vinculades, per exemple motivant-los i acompanyant-los en la reflexió sobre diversos aspectes del seu quotidià professional, entre d’altres i per exemple:
- En què creus que ets bo? Quines feines et suposen menys esforç? –identificació de punts forts a partir dels quals generar oportunitats-.
- De quines tasques, funcions o responsabilitats gaudeixes més? Quins resultats que obtens et fan sentir més orgullós?
- Quines són les teves principals prioritats personals, més enllà de la feina, i com aquesta hi contribueix? Quins aspectes del teu treball diari t’apropen més a aquests somnis personals?
Una síntesi de tot plegat?
Conveniència de processos de reflexió sobre el per què i el per a què de les coses que fem, sobre el què i el com les fem.
Propòsit com a raó permanent que inspira el dia a dia de l’organització i missió com a allò concret que es fa o es vol fer en un període de temps per aconseguir-ho. Propòsit evolutiu i compartit vinculat a ànima, a transcendència social, a honestedat, a millora de la qualitat de vida de les persones i de la humanitat en el seu conjunt.
Client per a qui és més important el per què fem les coses que les coses que fem. Treballadors amb més compromís i motivació.
Processos de concreció realment participatius i procurant l’alineament del propòsit organitzacional amb els propòsits individuals. Organitzacions ajudant les persones que hi treballen a trobar els seus objectius i propòsits personals.
Potser només ens queda afegir que necessitem més éssers humans amb propòsit i menys professionals amb “titulitis”. Potser hem de tornar a repetir que un dels objectius de qualsevol procés educatiu hauria de ser el d’incentivar propòsits i reforçar-los.
[1] https://www.casadellibro.com/libro-reinventar-las-organizaciones/9788416601059/2978716
[2] http://www.fageda.com/el-projecte/visio-missio-valors/
[3] http://www.cmmb.cat/ca/el-conservatori_1176#.WhLimVXibIV
[4] http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20171014/432071577387/empresas-con-alma.html
[5] https://www.sintetia.com/management-para-la-prosperidad-humana-resumen-del-drucker-forum-2017/?utm_content=buffer75f23&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer
[6] https://www.ted.com/talks/simon_sinek_how_great_leaders_inspire_action?language=ca